
27
2019Com triem de què ens disfressem? Reflexions de gènere sobre les disfresses de Carnaval
Durant les darreres setmanes, a les aules els infants han pogut conversar sobre de què s’han disfressat altres anys, com trien la seva disfressa, de què els agrada disfressar-se i de què no… Converses que han estat interessants per evidenciar estereotips que no sempre deixen lloc a la tria lliure d’allò amb què cadascú se sent millor, per obrir la porta a la necessitat del respecte a la diversitat i del defugir els estereotips de gènere. Als grups de mitjans i grans, s’han desenvolupat diferents propostes que convidaven a la reflexió i al debat: des de triar un paper a l’atzar amb el nom d’una disfressa i valorar si els agradaria disfressar-s’hi o no i perquè, fins a l’anàlisi de disfresses estereotipades i sexistes, passant per imaginar com són les persones realitzen certes tasques al món i identificar si les veiem, per norma, com a majoritàriament realitzades per homes.
Concretament, des dels grups de Grans ens arriben aquestes breus cròniques:
A partir d’un recull d’imatges hem reflexionat primer en grup i després en gran grup sobre el sexisme a les disfresses. Els infants no es mostren gens sexistes i els sembla molt injusta i innecessària la separació per gèneres en relació a temes tant quotidians com la roba, les disfresses, els esports…
Dilluns 11 de febrer vam dedicar una estona a reflexionar sobre els estereotips de gènere que hi ha al darrere de les disfresses de carnaval. Cadascú tenia una imatge d’una disfressa a l’atzar i havíem de donar la nostra opinió en petit grup sobre el que pensàvem d’ella: em posaria aquesta disfressa? Què canviaria? Tinc en compte que sigui una disfressa per a nens o per a nenes?
Després de la reflexió en petit grup, vam compartir entre tots i totes les nostres reflexions i vam analitzar quines característiques intenten transmetre les disfresses que socialment estan considerades per a nens o per a nenes. Vam veure que també hi havia altres disfresses que podien ser per a tothom. Vam arribar a la conclusió que cadascú pot anar disfressat com vulgui, que no té perquè haver disfresses de nens o de nenes, però que és important pensar-hi abans sobre el per què de la tria de cadascú.
Uns granets de sorra en el camí de la coeducació.


