Degut a l’estada de pràctiques que ens facilita la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), aquest any, nosaltres, la Lidia i la Cristina, hem pogut veure una nova manera d’entendre l’educació gràcies a l’escola l’Univers. A continuació us mostrem la nostra intervenció que ha consistit en pensar, crear i dissenyar, acompanyades de les professores de la UAB i de les mestres de l’escola, una proposta de joc per dos ambients dels petits.

AMBIENT DE CONSTRUCCIÓ: LA PARET D’IMANTS

La meva proposta ha consistit en un seguit de materials que permetés als nens i nenes fer volar la seva imaginació a través dels imants. El resultat han estat dues propostes: a la primera, els infants compten amb suros, anelles, cadenes i fils que lliurement van posant a la paret imantada. Hi ha qui construeix petits quadres en volum; altres prefereixen el joc de passar fils i cadenes per les anelles, però sobretot molts, es queden atrapats per l’atracció dels imants observant quan els funcionen i quan no. Una segona proposta, amb la paret imantada també com a protagonista, és la de les canonades. En aquesta, els infants construeixen petits circuits amb diferents materials com són les rampes de palets o els tubs a través dels quals hi fan viatjar petites pilotes de paper. El repte de molts infants és aconseguir construir el circuit més llarg per veure com la pilota es desplaça fins al final sense parar.  

AMBIENT DE LES LLUNES: METGES I METGESES!

En la proposta actual de l’ambient de les Llunes s’ha establert una temàtica de metges amb la intenció de potenciar, a banda de la interacció entre els propis infants, la part més emocional dels petits on pugui aflorar la cura, l’autoconeixement, el sentiment de l’empatia i la preocupació pels altres. La proposta ha estat pensada per oferir diferents possibilitats de joc simbòlic com mirar contes, diaris i revistes a la sala d’espera, posar-se a la taula del metge per fer tasques de despatx o l’espai de cura i d’atenció al pacient. Des que es va oferir la proposta, els infants s’han anat apropant al material, regirant i explorant totes les seves possibilitat; els rols que han adoptat mentre juguen han estat molt diversos: hi ha qui només posar-se la bata de metge seu a la taula i tecleja sense parar, alguns posen vacunes a tort i a dret, altres assisteixen parts…es podria dir que ben bé sembla una autèntica consulta de metge.     En fi, les situacions de joc que han estat vivint han estat extraordinàries, i nosaltres, futures mestres, hem tingut la oportunitat de viure de ben a prop totes aquestes descobertes des d’un lloc ben privilegiat. Lídia Cabas i Cristina Lobo